Editorial 19 - Crítiques, rumors, opinions...

En la darrera edició de la Revista de Roses es va publicar una entrevista incomplerta, per un error tècnic, al Regidor de Turisme Gaspar Gallego. També es va difondre sencera en tres canals d’internet (www.revistaderoses.com, www.rosedigital.com i el blog de l’autor de l’entrevista roses3d.blogspot.com).
En el transcurs dels trenta dies que han passat des d’aleshores el regidor Gaspar Gallego ens va demanar no reproduir altre cop l’entrevista tal com es va acordar en un principi, conseqüència d’uns quants comentaris registrats en dos dels canals d’internet abans esmentats però també per alguns comentaris de carrer. Preferia enterrar aquest assumpte. Però hauria estat un error no donar l’oportunitat de llegir l’entrevista sencera als molts lectors que no l’han seguit per internet. I per això la tornem a publicar a les pàgines 14 i 15.
No obstant, la petició feta pel regidor i els arguments que ens va donar ens han fet reflexionar sobre algunes qüestions que ja fa temps que se succeixen amb certa freqüència a la nostra ciutat.
En els darrers mesos s’ha activat un ambient de certa crispació que sobrepassa l’àmbit polític. Que hi hagi debats intensos i que aquests ratllin la crispació entre govern i oposició entraria en la lògica de la política municipal però quan la crítica és desmesurada i ve d’una part de la societat civil, i a més les difon per escrit a internet o per qualsevol mitjà de comunicació, aleshores cal estudiar amb precisió d’on venen les crítiques, en quin moment es produeixen i poder entendre’n quin és el motiu. I és partir d’aquestes tres premisses que podem objectivar si les crítiques, tenen raó de ser o no. Algunes no són justificades però això no ha d’amagar que els polítics cobren per la feina que fan, han d’encertar les seves decissions i han d’admetre que tothom té dret a retreure’ls les seves decissions quan aquestes no responen a un criteri.
Però constatem que a Roses ja comença a ser habitual que contra alguns representants municipals s’hi descarreguin per sistema tot un seguit de crítiques àcides, en ocasions injustes, on s’hi barregen uns fets reals i objectius amb opinions personals i acusacions no verídiques.
Crítiques, rumors, opinions i acusacions que recordem-ho, també van patir i pateixen encara avui els membres de l’anterior equip de govern, sovint de forma anònima i sense fre. Roses no es mereix aquest tracte cap als seus representants, ni tant sols quan aquests s’equivoquen: els ciutadans ja tindrem ocasió d’aquí a tres anys de jutjar amb el vot la feina feta per govern i oposició. Les opinions i la llibertat d’expressió acaben perdent el sentit quan es perd el respecte, la credibilitat i cauen en la repetició i obstinació, o pitjor encara, quan poden coaccionar la voluntat d’una persona o la d’un mitjà de comunicació.

5 d’agost de 2008