martes, 8 de julio de 2008

> Editorial Revista de Roses 18

Fa uns dies els pescadors van anunciar que renunciaven a fer la celebració de Sant Pere i el suquet tradicional. No hi ha ànims, diners ni ganes. El combustible car, captures minses i excessiva competència fan que sigui inviable sortir a pescar i això, és clar, acaba passant factura.
Aquests dies estem veient a la premsa ofertes de viatges-paquet per anar a Tuníssia, el Carib o Turquia i tants altres destins a preus molt atractius, mentre s’incrementen les ofertes de vols low-cost que conviden a fer sortides a moltes ciutats europees.
Els restaurants, de Roses o qualsevol altra població, també detecten contenció en les despeses dels clients i comproven com la periodicitat en la visita dels clients més fidels es va allargant.
No cal que parlem del sector de la construcció, en general, ni d’altres sectors amb menys volum però que també noten la crisi.
Tot és conseqüència de l’encariment dels crèdits, els combustibles i una competència ferotge en tots els àmbits i sectors.
I Roses forma part del mateix sistema econòmic i energètic que els pescadors i els turistes que ens han de visitar. Avui constatem com el sistema econòmic és dèbil, més precari del que volen reconèixer els polítics de Bruseles, però encara més especialment de la classe dirigent del govern de Madrid i del nostre govern més proper, la Generalitat. Tot això ho diem al veure la reacció d’una elit política dirigent a qui mai falla l’ingrés d’una nòmina generosa i per als qui emplenar el dipòsit de combustible és una despesa que sovint va a càrrec de la mateixa administració. Una elit dirigent per als qui el peix i el marisc que mengen els ve d’un mar que és lluny d’on es prenen les decissions que podrien ajudar a resoldre en part els problemes. Una elit política que veu com en els darrers anys Barcelona o Madrid tenen més turistes i més connexions de vols que mai. Així doncs, poca empatia poden tenir davant d’aquests problemes que no veuen quan surten de casa. Roses queda lluny.
El darrer dilluns de juny l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció de suport per al sector de la pesca. La iniciativa és solidària i positiva en conjunt però malauradament servirà de poc. Els qui poden canviar la situació són l’elit que esmentem unes ratlles més a munt i veient el que ha passat amb la vaga dels transportistes de principis de juny ja podem tenir un avançament del que passarà.
Recordem el resultat de la vaga dels transportistes realitzada a principis de juny, seguida pels pescadors. Una declaració d’intencions del “govern Zapatero” que es pot sintetitzar així: es van manifestar els més dèbils, empreses petites i autònoms, però qui més se’n beneficiarà dels resultats de les negociacions seran les multinacionals del transport. Tot un símptoma de per on anirà l’economia mundial, i la de Roses, que forma part d’un sistema econòmic que per moure’s necessita el petroli.

5 de juliol de 2008

No hay comentarios: