En aquesta edició que teniu a les vostres mans trobareu dos cròniques (pàgines 16 i 21) que ens expliquen el dia a dia d’una jornada qualsevol al passeig marítim i a la platja del Rastrell. Són dos espais de Roses que es converteixen en els mesos d’estiu en dos punts de confluència multicultural. Oficialment ja som una ciutat els 12 mesos de l’any però oblidem que fa molts més anys que Roses ja era una ciutat de 40.000 o 80.000 habitants durant els mesos de juny a setembre.
En hem volgut fixar en com actuen, qui són i sobretot què fan aquests 50.000 rosincs temporals des de dues perspectives: els que hi fan el turista i els qui pretenen guanyar-s’hi la vida en aquests dos mesos. Dos relats però que només volen ser una fotografia del moment en que es fa la crònica d’aquests dos espais i que òbviament podria ser molt més extensa.
5 d’agost de 2008
jueves, 7 de agosto de 2008
Editorial 19 - Crítiques, rumors, opinions...
En la darrera edició de la Revista de Roses es va publicar una entrevista incomplerta, per un error tècnic, al Regidor de Turisme Gaspar Gallego. També es va difondre sencera en tres canals d’internet (www.revistaderoses.com, www.rosedigital.com i el blog de l’autor de l’entrevista roses3d.blogspot.com).
En el transcurs dels trenta dies que han passat des d’aleshores el regidor Gaspar Gallego ens va demanar no reproduir altre cop l’entrevista tal com es va acordar en un principi, conseqüència d’uns quants comentaris registrats en dos dels canals d’internet abans esmentats però també per alguns comentaris de carrer. Preferia enterrar aquest assumpte. Però hauria estat un error no donar l’oportunitat de llegir l’entrevista sencera als molts lectors que no l’han seguit per internet. I per això la tornem a publicar a les pàgines 14 i 15.
No obstant, la petició feta pel regidor i els arguments que ens va donar ens han fet reflexionar sobre algunes qüestions que ja fa temps que se succeixen amb certa freqüència a la nostra ciutat.
En els darrers mesos s’ha activat un ambient de certa crispació que sobrepassa l’àmbit polític. Que hi hagi debats intensos i que aquests ratllin la crispació entre govern i oposició entraria en la lògica de la política municipal però quan la crítica és desmesurada i ve d’una part de la societat civil, i a més les difon per escrit a internet o per qualsevol mitjà de comunicació, aleshores cal estudiar amb precisió d’on venen les crítiques, en quin moment es produeixen i poder entendre’n quin és el motiu. I és partir d’aquestes tres premisses que podem objectivar si les crítiques, tenen raó de ser o no. Algunes no són justificades però això no ha d’amagar que els polítics cobren per la feina que fan, han d’encertar les seves decissions i han d’admetre que tothom té dret a retreure’ls les seves decissions quan aquestes no responen a un criteri.
Però constatem que a Roses ja comença a ser habitual que contra alguns representants municipals s’hi descarreguin per sistema tot un seguit de crítiques àcides, en ocasions injustes, on s’hi barregen uns fets reals i objectius amb opinions personals i acusacions no verídiques.
Crítiques, rumors, opinions i acusacions que recordem-ho, també van patir i pateixen encara avui els membres de l’anterior equip de govern, sovint de forma anònima i sense fre. Roses no es mereix aquest tracte cap als seus representants, ni tant sols quan aquests s’equivoquen: els ciutadans ja tindrem ocasió d’aquí a tres anys de jutjar amb el vot la feina feta per govern i oposició. Les opinions i la llibertat d’expressió acaben perdent el sentit quan es perd el respecte, la credibilitat i cauen en la repetició i obstinació, o pitjor encara, quan poden coaccionar la voluntat d’una persona o la d’un mitjà de comunicació.
5 d’agost de 2008
En el transcurs dels trenta dies que han passat des d’aleshores el regidor Gaspar Gallego ens va demanar no reproduir altre cop l’entrevista tal com es va acordar en un principi, conseqüència d’uns quants comentaris registrats en dos dels canals d’internet abans esmentats però també per alguns comentaris de carrer. Preferia enterrar aquest assumpte. Però hauria estat un error no donar l’oportunitat de llegir l’entrevista sencera als molts lectors que no l’han seguit per internet. I per això la tornem a publicar a les pàgines 14 i 15.
No obstant, la petició feta pel regidor i els arguments que ens va donar ens han fet reflexionar sobre algunes qüestions que ja fa temps que se succeixen amb certa freqüència a la nostra ciutat.
En els darrers mesos s’ha activat un ambient de certa crispació que sobrepassa l’àmbit polític. Que hi hagi debats intensos i que aquests ratllin la crispació entre govern i oposició entraria en la lògica de la política municipal però quan la crítica és desmesurada i ve d’una part de la societat civil, i a més les difon per escrit a internet o per qualsevol mitjà de comunicació, aleshores cal estudiar amb precisió d’on venen les crítiques, en quin moment es produeixen i poder entendre’n quin és el motiu. I és partir d’aquestes tres premisses que podem objectivar si les crítiques, tenen raó de ser o no. Algunes no són justificades però això no ha d’amagar que els polítics cobren per la feina que fan, han d’encertar les seves decissions i han d’admetre que tothom té dret a retreure’ls les seves decissions quan aquestes no responen a un criteri.
Però constatem que a Roses ja comença a ser habitual que contra alguns representants municipals s’hi descarreguin per sistema tot un seguit de crítiques àcides, en ocasions injustes, on s’hi barregen uns fets reals i objectius amb opinions personals i acusacions no verídiques.
Crítiques, rumors, opinions i acusacions que recordem-ho, també van patir i pateixen encara avui els membres de l’anterior equip de govern, sovint de forma anònima i sense fre. Roses no es mereix aquest tracte cap als seus representants, ni tant sols quan aquests s’equivoquen: els ciutadans ja tindrem ocasió d’aquí a tres anys de jutjar amb el vot la feina feta per govern i oposició. Les opinions i la llibertat d’expressió acaben perdent el sentit quan es perd el respecte, la credibilitat i cauen en la repetició i obstinació, o pitjor encara, quan poden coaccionar la voluntat d’una persona o la d’un mitjà de comunicació.
5 d’agost de 2008
martes, 8 de julio de 2008
> Editorial Revista de Roses 18
Fa uns dies els pescadors van anunciar que renunciaven a fer la celebració de Sant Pere i el suquet tradicional. No hi ha ànims, diners ni ganes. El combustible car, captures minses i excessiva competència fan que sigui inviable sortir a pescar i això, és clar, acaba passant factura.
Aquests dies estem veient a la premsa ofertes de viatges-paquet per anar a Tuníssia, el Carib o Turquia i tants altres destins a preus molt atractius, mentre s’incrementen les ofertes de vols low-cost que conviden a fer sortides a moltes ciutats europees.
Els restaurants, de Roses o qualsevol altra població, també detecten contenció en les despeses dels clients i comproven com la periodicitat en la visita dels clients més fidels es va allargant.
No cal que parlem del sector de la construcció, en general, ni d’altres sectors amb menys volum però que també noten la crisi.
Tot és conseqüència de l’encariment dels crèdits, els combustibles i una competència ferotge en tots els àmbits i sectors.
I Roses forma part del mateix sistema econòmic i energètic que els pescadors i els turistes que ens han de visitar. Avui constatem com el sistema econòmic és dèbil, més precari del que volen reconèixer els polítics de Bruseles, però encara més especialment de la classe dirigent del govern de Madrid i del nostre govern més proper, la Generalitat. Tot això ho diem al veure la reacció d’una elit política dirigent a qui mai falla l’ingrés d’una nòmina generosa i per als qui emplenar el dipòsit de combustible és una despesa que sovint va a càrrec de la mateixa administració. Una elit dirigent per als qui el peix i el marisc que mengen els ve d’un mar que és lluny d’on es prenen les decissions que podrien ajudar a resoldre en part els problemes. Una elit política que veu com en els darrers anys Barcelona o Madrid tenen més turistes i més connexions de vols que mai. Així doncs, poca empatia poden tenir davant d’aquests problemes que no veuen quan surten de casa. Roses queda lluny.
El darrer dilluns de juny l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció de suport per al sector de la pesca. La iniciativa és solidària i positiva en conjunt però malauradament servirà de poc. Els qui poden canviar la situació són l’elit que esmentem unes ratlles més a munt i veient el que ha passat amb la vaga dels transportistes de principis de juny ja podem tenir un avançament del que passarà.
Recordem el resultat de la vaga dels transportistes realitzada a principis de juny, seguida pels pescadors. Una declaració d’intencions del “govern Zapatero” que es pot sintetitzar així: es van manifestar els més dèbils, empreses petites i autònoms, però qui més se’n beneficiarà dels resultats de les negociacions seran les multinacionals del transport. Tot un símptoma de per on anirà l’economia mundial, i la de Roses, que forma part d’un sistema econòmic que per moure’s necessita el petroli.
5 de juliol de 2008
Aquests dies estem veient a la premsa ofertes de viatges-paquet per anar a Tuníssia, el Carib o Turquia i tants altres destins a preus molt atractius, mentre s’incrementen les ofertes de vols low-cost que conviden a fer sortides a moltes ciutats europees.
Els restaurants, de Roses o qualsevol altra població, també detecten contenció en les despeses dels clients i comproven com la periodicitat en la visita dels clients més fidels es va allargant.
No cal que parlem del sector de la construcció, en general, ni d’altres sectors amb menys volum però que també noten la crisi.
Tot és conseqüència de l’encariment dels crèdits, els combustibles i una competència ferotge en tots els àmbits i sectors.
I Roses forma part del mateix sistema econòmic i energètic que els pescadors i els turistes que ens han de visitar. Avui constatem com el sistema econòmic és dèbil, més precari del que volen reconèixer els polítics de Bruseles, però encara més especialment de la classe dirigent del govern de Madrid i del nostre govern més proper, la Generalitat. Tot això ho diem al veure la reacció d’una elit política dirigent a qui mai falla l’ingrés d’una nòmina generosa i per als qui emplenar el dipòsit de combustible és una despesa que sovint va a càrrec de la mateixa administració. Una elit dirigent per als qui el peix i el marisc que mengen els ve d’un mar que és lluny d’on es prenen les decissions que podrien ajudar a resoldre en part els problemes. Una elit política que veu com en els darrers anys Barcelona o Madrid tenen més turistes i més connexions de vols que mai. Així doncs, poca empatia poden tenir davant d’aquests problemes que no veuen quan surten de casa. Roses queda lluny.
El darrer dilluns de juny l’Ajuntament va aprovar per unanimitat una moció de suport per al sector de la pesca. La iniciativa és solidària i positiva en conjunt però malauradament servirà de poc. Els qui poden canviar la situació són l’elit que esmentem unes ratlles més a munt i veient el que ha passat amb la vaga dels transportistes de principis de juny ja podem tenir un avançament del que passarà.
Recordem el resultat de la vaga dels transportistes realitzada a principis de juny, seguida pels pescadors. Una declaració d’intencions del “govern Zapatero” que es pot sintetitzar així: es van manifestar els més dèbils, empreses petites i autònoms, però qui més se’n beneficiarà dels resultats de les negociacions seran les multinacionals del transport. Tot un símptoma de per on anirà l’economia mundial, i la de Roses, que forma part d’un sistema econòmic que per moure’s necessita el petroli.
5 de juliol de 2008
lunes, 9 de junio de 2008
El Corpus a Roses
“Roses Flors ‘08” va ser la VII mostra floral de la vila que es va celebrar durant la setmana del Corpus. Enguany, l’Associació de Comerciants de Roses (ACOR), principal organitzadora de l’esdeveniment, s’ha mostrat molt satisfeta de la participació dels rosincs, i això li ha permès crear-se expectatives d’ampliació per a l’any vinent. I és que durant la setmana que va durar la mostra, els carrers del centre de la vila es van omplir de catifes de flors, l’església i la plaça van acollir una exposició floral i fins a 13 restaurants van preparar menús especials de temporada que incloien flors comestibles. En total, unes 25.000 persones van visitar el Corpus rosinc.
El més important, però, no és aquesta xifra, sinó la participació organitzativa de l’efemèride. Perquè no només hi van participar els empresaris i veïns, sinó que també s’hi van afegir 13 floristes i jardiners de Roses i rodalies, escoles, restaurants, algunes associacions locals i hotels. Aquests últims fins i tot van proposar incloure la creació de catifes de flors com a activitat lúdica pels seus clients de cara a la propera edició. Així doncs, cal aplaudir aquesta celebració ja que, més enllà del seu sentit original, ha esdevingut un vincle d’unió per a diversos sectors de la societat rosinca. I més enllà del sentit religiós, ha esdevingut una celebració cultural de caire social.
5 de juny de 2008
El més important, però, no és aquesta xifra, sinó la participació organitzativa de l’efemèride. Perquè no només hi van participar els empresaris i veïns, sinó que també s’hi van afegir 13 floristes i jardiners de Roses i rodalies, escoles, restaurants, algunes associacions locals i hotels. Aquests últims fins i tot van proposar incloure la creació de catifes de flors com a activitat lúdica pels seus clients de cara a la propera edició. Així doncs, cal aplaudir aquesta celebració ja que, més enllà del seu sentit original, ha esdevingut un vincle d’unió per a diversos sectors de la societat rosinca. I més enllà del sentit religiós, ha esdevingut una celebració cultural de caire social.
5 de juny de 2008
miércoles, 7 de mayo de 2008
Intens moviment associatiu
En els darrers dos anys la nostra vila ha vist néixer quatre noves entitats. L’any 2006 vam veure néixer l’Espai de Dones Rhode, recentment hem vist néixer el Futbol sala i ja dins el 2008 ho han fet l’Afiter i l’Embranzida Jove.
El naixement d’aquestes quatre entitats és una notícia i fenòmen que ens convida a reflexionar sobre en quin estat es troba la societat civil a la nostra vila. I és que sobta que en uns moments en que el conjunt de la societat havia entrat en un procés de globalització i certa despersonalització, quan sentim a parlar d’una crisis de valors que ve acompanyada d’una clara tendència a l’individualisme, el nostre poble sembla que nedi a contracorrent. Tot plegat ens dóna bones vibracions. És un símptoma ben positiu que ens fa pensar que potser hem entrat en una nova fase, en la qual la nostra societat ha entés que no n’hi ha prou amb relacionar-se mitjançant la xarxa internet, el mòbil o veient que passa a la TV. D’alguna forma hem començat a recuperar un instint ben nostre i humà: el sentiment de formar part d’un col·lectiu ens ha recordat la necessitat de treballar conjuntament, de retrobar la complicitat amb els nostres similars.
El naixement d’aquestes quatre entitats, tant diverses en objectius, diverses la seva composició i edats, són el reflexe d’un poble vital que ho vol continuar sent.
5 de maig de 2008
El naixement d’aquestes quatre entitats és una notícia i fenòmen que ens convida a reflexionar sobre en quin estat es troba la societat civil a la nostra vila. I és que sobta que en uns moments en que el conjunt de la societat havia entrat en un procés de globalització i certa despersonalització, quan sentim a parlar d’una crisis de valors que ve acompanyada d’una clara tendència a l’individualisme, el nostre poble sembla que nedi a contracorrent. Tot plegat ens dóna bones vibracions. És un símptoma ben positiu que ens fa pensar que potser hem entrat en una nova fase, en la qual la nostra societat ha entés que no n’hi ha prou amb relacionar-se mitjançant la xarxa internet, el mòbil o veient que passa a la TV. D’alguna forma hem començat a recuperar un instint ben nostre i humà: el sentiment de formar part d’un col·lectiu ens ha recordat la necessitat de treballar conjuntament, de retrobar la complicitat amb els nostres similars.
El naixement d’aquestes quatre entitats, tant diverses en objectius, diverses la seva composició i edats, són el reflexe d’un poble vital que ho vol continuar sent.
5 de maig de 2008
jueves, 3 de abril de 2008
Un reforç del vincle amb el mar de cara al futur
Un reforç del vincle amb el mar de cara al futur
El passat mes d’octubre de 2007 vam tenir la notícia que un creuer de luxe en ruta pel mediterrani va voler atracar al port de Roses. Les intencions es van quedar en això, perquè finalment el port no reunia les condicions i calat per poder-lo acollir. Els viatgers del creuer, d’alt poder adquisitiu, van ser desviats cap a Palamós, on per més inconvenients van haver de renunciar a algunes excursions per incomoditat logística. Aquesta notícia va crear durant uns dies un interessant debat a Roses sobre les oportunitats perdudes que generen els creuers que passen de llarg. En definitiva, es va crear una certa resignació i alhora es va reaccionar amb el repte de superar aquestasituació. I la veritat és que la reacció ha estat ràpida i acompanyada de tot un seguit de bones notícies.
Aquest afer potser que encara es pugui tornar a repetir en els propers mesos, però com a mínim sabem que és un problema amb data de caducitat propera.
I això serà així perquè en els darrers mesos tot un seguit de qüestions que fan referència al port i el seu entorn s’han encarrilat cap a una solució definitiva. Entre aquestes qüestions hi ha la polèmica planta de filetejat, que més enllà de les qüestionables formes i maneres de gestionar l’assumpte per part de totes les parts en els darrers 6 anys i el paper de l’entitat Roses Cara al Mar, finalment no haurà de ser enderrocada.
També hi ha el cas ja resolt del trasllat de Servimar al recinte portuari. I finalment, la qüestió que inclou l’ampliació del dic i que permetrà acollir els grans creuers turístics, un sector econòmic de gran creixement en els darrers anys.
Tot això queda recollit en el Pla Especial del Port que s’aprovarà en els propers dies i tot seguit serà qüestió d’executar-ho amb el finançament adient i en uns terminis que tornaran a convertir el port en un focus econòmic de màxima projecció i garantia de futur. L’actual govern municipal considera prioritària aquestes actuacions i això és un símptoma positiu per executar el port de referència a l’Alt Empordà.
Aquests assumptes al voltant del port han deixat en segon pla una notícia, que també vincula Roses amb el mar. El Departament d’Ensenyament ha concedit a l’IES Illa de Rodes la implantació d’un Cicle Formatiu de Grau Mig de Conducció d’Activitats Físicoesportives al medi natural orientades cap a les activitats realitzades en el medi marí. Un bon exemple d’unir formació i entorn.
En definitiva, un seguit de qüestions que reforcen un vincle històric, amb garanties de futur, de la nostra vila amb el mar, i que a més ho fan coetàniament a nivell acadèmic, econòmic i tradicional. Millor impossible.
5 d’abril de 2008
El passat mes d’octubre de 2007 vam tenir la notícia que un creuer de luxe en ruta pel mediterrani va voler atracar al port de Roses. Les intencions es van quedar en això, perquè finalment el port no reunia les condicions i calat per poder-lo acollir. Els viatgers del creuer, d’alt poder adquisitiu, van ser desviats cap a Palamós, on per més inconvenients van haver de renunciar a algunes excursions per incomoditat logística. Aquesta notícia va crear durant uns dies un interessant debat a Roses sobre les oportunitats perdudes que generen els creuers que passen de llarg. En definitiva, es va crear una certa resignació i alhora es va reaccionar amb el repte de superar aquestasituació. I la veritat és que la reacció ha estat ràpida i acompanyada de tot un seguit de bones notícies.
Aquest afer potser que encara es pugui tornar a repetir en els propers mesos, però com a mínim sabem que és un problema amb data de caducitat propera.
I això serà així perquè en els darrers mesos tot un seguit de qüestions que fan referència al port i el seu entorn s’han encarrilat cap a una solució definitiva. Entre aquestes qüestions hi ha la polèmica planta de filetejat, que més enllà de les qüestionables formes i maneres de gestionar l’assumpte per part de totes les parts en els darrers 6 anys i el paper de l’entitat Roses Cara al Mar, finalment no haurà de ser enderrocada.
També hi ha el cas ja resolt del trasllat de Servimar al recinte portuari. I finalment, la qüestió que inclou l’ampliació del dic i que permetrà acollir els grans creuers turístics, un sector econòmic de gran creixement en els darrers anys.
Tot això queda recollit en el Pla Especial del Port que s’aprovarà en els propers dies i tot seguit serà qüestió d’executar-ho amb el finançament adient i en uns terminis que tornaran a convertir el port en un focus econòmic de màxima projecció i garantia de futur. L’actual govern municipal considera prioritària aquestes actuacions i això és un símptoma positiu per executar el port de referència a l’Alt Empordà.
Aquests assumptes al voltant del port han deixat en segon pla una notícia, que també vincula Roses amb el mar. El Departament d’Ensenyament ha concedit a l’IES Illa de Rodes la implantació d’un Cicle Formatiu de Grau Mig de Conducció d’Activitats Físicoesportives al medi natural orientades cap a les activitats realitzades en el medi marí. Un bon exemple d’unir formació i entorn.
En definitiva, un seguit de qüestions que reforcen un vincle històric, amb garanties de futur, de la nostra vila amb el mar, i que a més ho fan coetàniament a nivell acadèmic, econòmic i tradicional. Millor impossible.
5 d’abril de 2008
lunes, 17 de marzo de 2008
Roses no surt a la premsa?
Fa uns dies, a la presentació del nou web Rosesdigital.org, vam sentir a dir públicament a l’alcaldessa de Roses, que al nostre municipi li costava “arribar a la premsa”. Amb certa resignació Magda Casamitjana es queixava que malgrat que a Roses s’hi fan moltes activitats, molta feina i ser una població gran, la repercussió en els mitjans de comunicació no era proporcional.
Crec, i ho dic com a editor de la Revista de Roses, que a Magda Casamitjana no li falta part de raó. Si haguèssim de buscar la causa d’aquesta situació hauríem de realitzar un estudi que, primer analitzés si les paraules de l’alcaldessa tenen raó de ser o no, perquè també podria ser que fos una percepció que compartim molts altres ciutadans.
I possiblement després d’aquest primer estudi, se n’hauria de fer un altre que hauria de buscar els motius d’aquesta situació. O sigui, abocar diners en estudis que després, no sempre serveixen per solucionar el problema i simplement ens confirmen allò que ja sabem.
La visita de la Ministra Carme Chacón al castell de la Trinitat en va ser un bon exemple. Perquè a Figueres hi eren tots els mit-jans de comunicació seguint a la Ministra i en canvi a Roses només hi vam quedar els de màxima proximitat? M’atreviria a dir quina és la resposta. Bè, les respostes, perquè de fet, hi ha més d’una causa que explicaria aquesta situació. Aquell dia Figueres, gràcies a la Ministra, va sortir a tots els mitjans. Una situació injusta, però que explica com està montat el sistema comunicatiu al nostre país.
Crec, i ho dic com a editor de la Revista de Roses, que a Magda Casamitjana no li falta part de raó. Si haguèssim de buscar la causa d’aquesta situació hauríem de realitzar un estudi que, primer analitzés si les paraules de l’alcaldessa tenen raó de ser o no, perquè també podria ser que fos una percepció que compartim molts altres ciutadans.
I possiblement després d’aquest primer estudi, se n’hauria de fer un altre que hauria de buscar els motius d’aquesta situació. O sigui, abocar diners en estudis que després, no sempre serveixen per solucionar el problema i simplement ens confirmen allò que ja sabem.
La visita de la Ministra Carme Chacón al castell de la Trinitat en va ser un bon exemple. Perquè a Figueres hi eren tots els mit-jans de comunicació seguint a la Ministra i en canvi a Roses només hi vam quedar els de màxima proximitat? M’atreviria a dir quina és la resposta. Bè, les respostes, perquè de fet, hi ha més d’una causa que explicaria aquesta situació. Aquell dia Figueres, gràcies a la Ministra, va sortir a tots els mitjans. Una situació injusta, però que explica com està montat el sistema comunicatiu al nostre país.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)